dilluns, 7 de novembre de 2011

Inauguració del primer camí de ferro de Mallorca


Avui en dia, moure'ns per Mallorca no presenta gaire dificultats. Cotxes, motos, autobusos o trens ens faciliten molt els desplaçaments per la nostra illa. Però això no sempre ha estat així. Fins el segle XIX, els medis de transport terrestre a Mallorca i a Espanya en general eren arcaics, insegurs i depenien molt de temps. Per moure's se disposava d'una gran varietat de diligències, carrons, carretons, etc. En els diaris de l'època, es podien veure anuncis de serveis de diligències que anaven i venien de Palma i circulaven entre pobles.

Anunci d'un diari de Manacor el 1911. Font
Per un país antiquat com Espanya en aquella època, la invenció del ferrocarril i la implantació del primers trens a Anglaterra, era un gran signe de progrés. El tren era ràpid, segur, regular, barat i còmode. Per aquests motius durant el regnat d'Isabel II, es va aprovar la primera Llei de Ferrocarrils, una llei que serviria per reglamentar de forma clara i precisa la construcció de ferrocarrils i les seves concessions. A finals del XIX, el tren es va estendre per molts de racons d'Espanya, entre ells Mallorca. Entre el 1877 i el 1900 es varen construir uns 2.000 km de vies ferroviaries a Espanya.

Diligències al port de Palma. Font
Dins aquest marc de progrés, en 1852, José Manso i Juliol, vescomte de Montserrat, protagonitza el primer intent per dotar del nou sistema de transport a les illes. Però el projecte no va acabar de tirar endavant. Un nou intent va ser el de l'enginyer belga Paul Bouvy, que va dessecar el prat de Sant Jordi, el qual va elaborar el projecte de construcció d'un camí de ferro de Palma a Inca, Manacor i Felanitx en el 1856. Però tampoc va progressar. Un tercer intent de construir una línia ferroviària a Mallorca va estar protagonitzat per dos enginyers catalans, els germans Enrique i Federico Gispert.

Paul Bouvy, enginyer belga que va dessecar el Prat de Sant Jordi, va realitzar un dels primers intents de construir una red ferroviària a Mallorca
El següent intent va haver d'esperar més de 10 anys, quan el 1871 un enginyer de l'illa, Eusebi Estada, donar a conèixer un estudi (basat en els projectes previs del germans Gispert) realitzat per ell mateix sobre la possibilitat de construir i explotar una línia fèrria entre Palma i Inca. La companyia encarregada va ser la Societat Ferro-Carril de Mallorca.

El ferrocarril va començar a construir-se amb una particularitat que repercutiria després a la resta de les iniciatives ferroviàries de l'illa, el seu ample de via de 0,915 metres, és a dir, una iarda anglesa. La raó de l'elecció per part de l'enginyer Estada d'aquest ample està, molt probablement, en la compra de material procedent de la fallida d'algun ferrocarril colonial anglès. Aquesta ampla de via, avui ja desaparegut de la majoria de línies ferroviàries de Mallorca, sols se segueix utilitzant al tren de Sóller. L'antic ampla de via del tren d'Inca i els altres trens de Mallorca va ser canviat per FEVE a l'any 1981, adaptant l'ample de via estàndard, el mètric.

Un dels episodis més vistosos va ser l'arribada i muntatge de la locomotora, una màquina Nasmith & Wilson de fabricació anglesa, i que va rebre el nom de "Mallorca". Estava destinada a utilitzar-se a l'Índia, però s'havia quedat sense comprador i va poder ser adquirida a preu d'oportunitat

Cartell commemoratiu dels 100 anys del tren a Mallorca, on es poden veure les diverses locomotores utilitzades. Font: 100 años de la historia de Baleares.
L'estació es va construir fora de les murades, envoltada per un reixat, en una esplanada en front del pont de la Porta Pintada.

Estació del tren en segle XIX davant el pont de la Porta Pintada

L'acte d'inauguració, el 24 de febrer de 1875, va ser un gran esdeveniment per l'illa i va estar revestit de gran solemnitat. Allà estaven reunides les principals autoritats de l'illa, les locomotores estaven adornades amb flors i banderes i fins i tot hi havia arcs triumfals que decoraven les vies. Música, beneïdes de les locomotores i un Te Deum varen ajudar a que l'acte encara lluís més.

Acte d'inauguració del tren de Palma a Inca (1875)
La inauguració va comptar amb l'assistència de nombrós públic, malgrat el dia era plujós. Els carrers d'Inca per on havia de passar el tren també estaven adornats. L'horabaixa, el tren va fer un segon viatge a Inca on va dur els accionistes de la Societat que havia construït el tren i l'havia d'explotar. En dies posteriors, a la arribada i sortida del tren es reunia molta gent per veure les evolucions de les locomotores i vagons.

Estació del tren d'Inca a Palma, anys 20-30
Però no tot eren coses positives per aquest nou medi de transport: hi va haver moltes expropiacions que afectaren a les possessions del Pla de Mallorca, en moltes d'elles, les vies passaven pel mig de les terres de conreu. Les espurnes que expulsava la locomotora podien ser causa d'incendi segons molts pagesos. I per acabar els propietaris i conductors de les diligències i carros varen veure com poc a poc s'acabava el se negoci.

Una vegada fet el tren cap a Inca, faltava enllaçar l'estació de Palma amb el port, d'aquesta forma les mercaderies es podien transportar per tren des de el port cap a l'interior de Mallorca. Era una gran millora. En conseqüència va ésser la segona línia que va entrar en funcionament, en 1877, immediatament després de la d’Inca. Però això ja ho veurem en un altra post.

Per acabar, mostrar-vos un vídeo molt interessant del 1975 sobre el centenari del tren a Inca


Fonts | Trens de Mallorca, Hechos de Hoy, Rails i Ferradures, Spanish Railway, Recuperar el transporte público, mejor para todos, Via Libre

4 comentaris:

  1. Buena entrada! Tiene narices que se tuvieran que hacer estas cosas antiguamente con capital privado.

    Ahora sería inconcebible...

    ResponElimina
  2. Gracias Lorenzo. Supongo que no tenian entre sus prioridades las inversiones publicas para cosas como estas :)

    ResponElimina
  3. Genial!

    He trobat aquest video molt interessant:

    http://www.youtube.com/watch?v=1gUv_taUrwU

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies pel vídeo Miquel Angel. Cert, és interessant

    ResponElimina