dimecres, 21 de desembre de 2011

El caxalot i Franco

Totes les dictadures tenen una cosa en comú: el dictador és el primer de tot. És el més llest, el més fort, el més treballador, etc. La dictadura que varem patir amb Franco, no va ser una excepció en això. El dictador espanyol era un gran aficionat a la caça i la pesca, i per demostrar a tot el poble la seva vàlua,  s'esbombava en tots els medis de comunicació les seves gestes cinegètiques i pesqueres (certes o un poc maquillades) com per exemple quan va pescar un catxalot de 38 tones.

Una de les curolles del dictador era pescar cetacis, i per això es va fer instal·lar en el seu vaixell Azor un canó arponer comprat a Finlàndia. D'aquesta manera, el Caudillo ja es podia entretenir llançant arpons. Lògicament la gent reia d'aquesta estranya afició i no se acabava de creure que Franco pescàs cetacis. Però un 5 d'agost de 1958, quan amb el seu vaixell  navegava per les aigües del Cantàbric, un catxalot es va creuar en el seu camí. Després de rebre en el seu cos 7 arpons de 18 quilos, 8 arpons de 10 quilos i 120 trets, i 9 hores de lluita, el pobre cetaci va morir. L'enorme catxalot, de 38 tones segons deien, va ser desembarcat al port donostiarra de Pasajes, mentre el dictador explicava amb pels i senyals la seva gesta pesquera.

El dictador amb el seu vaixell Azor

Tal "proesa" havia d'esser escampada entre tots els ciutadans i per això va sortir a les pàgines principals d'alguns diaris com La Vanguardia (6 d'agost de 1959


dimarts, 20 de desembre de 2011

Els colors de principis del XX: la revista "Alrededor del mundo"

"Alrededor del Mundo" era una revista il·lustrada, de periodicitat setmanal i es publicà des del 1899 a 1930, gaudint d'una gran popularitat pel seu caràcter costumista. Aquesta revista il·lustrada va ser fundada per Manuel Alhama Montes, que utilitza el pseudònim de "Wanderer".

Tractava temes de contingut general, però s'ocupà també de temes artístics, curiositats, així com la realització  de reportatges sobre llocs, pobles, tradicions, expedicions, aventures, etc. També es feia ressò, amb caràcter divulgatiu, de les novetats científic - tècniques de l'època encara que aquest apartat va ser criticat per alguns contemporanis pel seu poc rigor.

Destaca en aquesta publicació la portada, que a partir de 1914 va ser en color.  Eren il·lustracions de actrius, cantants, etc. En els anys 20, els dibuixos de portada servien per il·lustrar alguns dels invents o fets curiosos que es comentaven dins la revista. Les portades que podeu veure a continuació corresponen a aquesta època.









dilluns, 19 de desembre de 2011

Un costum perdut: fer barallar s'indiot

Un costum nadalenc mallorquí, ja perdut. En aquest breu article del diari  La Roqueta de principis del segle XX es descriu en que consistia







divendres, 2 de desembre de 2011

Contra els divorcis, cosmètics

Un curiós anunci sobre cosmètics de 1905. En aquella època devia ser normal posar les banyes a la teva dona. El motiu de les infidelitats: doncs senzillament que la dona havia tornat vella, i clar això era prou justificació per anar-se'n amb una altra més jove. Solució per evitar-ho: un bons cosmètics de la marca Risler.