divendres, 20 d’abril de 2012

Som de l'Espanya incorporada i assimilada

Som de l'Espanya incorporada i assimilada. O això deia un mapa de l'any 1857. Aquest mapa el vaig descobrir gràcies a un post del bloc d'un conegut. Me va deixar bocabadat, que un mapa polític d'Espanya del segle XIX fes una separació tan clara d'Aragó, Catalunya, València i Balears, antics territoris de la Corona d'Aragó, me va cridar molt l'atenció. A part d'això me va sorprendre molt que denominaven a aquesta zona, la "España Incorporada i Asimilada" i se referien a aquesta part com:
"Comprende las 11 provincias de la Corona de Aragón, todavia diferentes en el modo de contribuir y en algunos puntos del derecho privado"
El llibre on apareix el mapa es diu "Cartografía hispano-científica o sea Los mapas españoles, en que se representa á España bajo todas sus diferentes fases", escrit per Francisco Jorge Torres Villegas i publicat a Madrid a l'any 1857, en la seva segona edició. Era una obra extensa, constava de 2 volums, un de 471 pàgines i un altre de 379. El llibre incloïa 25 mapes del món, Europa i Espanya, referents a diversos aspectes com la geografia, història, etnografia, comunicacions, eclesiàstics, etc. Actualment està a la Biblioteca Regional de Madrid i tenen una còpia digital consultable a la Biblioteca Digital de la Comunidad de Madrid. El mapa en qüestió es troba a la pàgina 328 del primer volum.

Aquest mapa està inclòs dins l'apartat corresponent a Geografia Hispano Política. A continuació podeu veure un petit resum del seu contingut.


A un diari de Palma, el Genio de la Libertad, podeu veure un anunci del llibre, devia ser la primera edició ja que el diari és de 1852:


dimecres, 18 d’abril de 2012

Qué costava venir de turista a Mallorca a l'any 1910?

Avui per casualitat he trobat dos llibres que me permeten contestar aquesta pregunta. A finals del segle XIX i principis del XX, venir a Mallorca estava de moda. Escriptors, pintors, artistes  havien visitat la nostra illa per aquesta època. Visitar "La Perla del Mediterráneo" "La Isla Dorada" o "La Isla de la Calma" com de forma grandiloqüent anomenaven la nostra illa, era tot un plaer i una delícia reservada a uns pocs. En aquesta època, podem situar els inicis de la indústria turística a Palma i Mallorca en general.

En una guia de 1914, de l'agència de viatges Marsans, he trobat els preus de diversos viatges per Europa des de Barcelona. Trobam viatges a França, Itàlia, Bèlgica o Suïssa. Entre ells, trobam el programa i preus d'un viatge a Mallorca. Aquí vos deix les pàgines corresponents.




A l'any 1910, la Cambra de Comerç de Palma va organitzar una mostra de productes de les Balears, al Passeig Sagrera, davant de la Llotja. Amb motiu d'aquesta exposició se va editar una guia pels visitants, on es podia trobar informació pràctica sobre l'estada a Mallorca: preus de carruatges, vapors, cotxes, etc. També trobam informació sobre els preus d'hotels, hostals i fondes. Un document interessant, que a part d'informar-nos dels preus, també ens informa de l'oferta turística del moment.


 Aquestes 100 pessetes del Gran Hotel, no se si és un error. Si un viatge de tres dies a Mallorca, costava de l'ordre de 200-300 pessetes. El preu del Gran Hotel no me quadre.



divendres, 13 d’abril de 2012

Les capelletes dels carrers de Palma

Ja feia temps que no escrivia res. No per falta d'idees o de coses a dir, sinó per falta de temps. M'hauré d'organitzar millor el temps ;) Bé, trescant per internet vaig trobar un llibre sobre Palma, bastant interessant i que a teniu en pdf. És el llibre: Guia de capelletes dels carrers de Palma, editat a l'any 2010 per la Regidoria de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística i escrit per Bartomeu Bestard Cladera, cronista de la ciutat.



El llibre descriu 29 capelletes que podem trobar als carrers de Palma, i ens explica breument la seva història. A més disposa d'un mapa amb la seva situació, molt útil per poder-les visitar, ja que normalment passen desapercebudes.


L'origen d’aquestes capelletes es remunta a l’època del Concili de Trento, moment en què la imaginària religiosa pren una forta embranzida com a resposta als protestants iconòmacs. Des del segle XVI, els papes exhortaren els fidels a la veneració espontània dels sants més populars. A la ciutat començaren a sorgir capelletes, majoritàriament per iniciativa popular, en forma de fornícules damunt les portes o dins el llenç de les cases, totes d’una austera bellesa.


Les imatges de la Mare de Déu i el Sant Crist foren les que més capelletes ocuparen. També foren habituals les dedicades a Ramon Llull, a sant Vicenç Ferrer, i també a sant Sebastià –patró de Palma. Eren els mateixos veïns els qui es feien càrrec del manteniment de les imatges, a les quals mai els mancava una llàntia d’oli i un ramet de flors.

Darrere cada capelleta hi ha una petita història, fins i tot n’hi ha que gaudeixen de llegenda. En alguns casos, aquestes capelletes donaren nom a carrers (Eccehomo, Sant Crist, Sant Vicenç...) i en alguna ocasió foren el bressol de les festes del barri.