dijous, 30 d’agost de 2012

Fred Stark Pearson, impulsor de l'ús de l'energia elèctrica a Catalunya

Un personatge poc conegut, al menys per jo, Fred Stark Pearson, fundador al 1911 i director de Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, coneguda popularment com La Canadenca, ja que Person era canadenc. Va ser un dels impulsors de l'ús de l'energia elèctrica a Catalunya. Les Tres Xemeneies del Paral·lel són un bell testimoni d'aquesta central elèctrica.

La Ilustració Catalana, 23 de maig de 1915

L'ebook del Renaixement

La forma de llegir ha variat molt des de que varen aparèixer els primer escrits. Des del pergamí, el papir o el paper hem passat al llibre electrònic o ebook. Ara, amb aquests aparells o els ordinadors tenim en un petit espai desenes, centenars i milers de llibres, els podem consultar i llegir còmodament. Però fa 700 anys, la forma de consultar i tenir a ma varis llibres era una tasca complicada; degut al seu pes i dimensions el seu maneig era difícil.

Al segle XVI, Agostino Ramelli, un enginyer italià va idear un aparell per poder llegir i consultar varis llibres a la vegada de forma còmoda i senzilla. Aquest aparell era conegut com leggio rotante, book wheel, o roda de llibres. L'invent i altres enginys, com bombes d'aigua, molins, etc, els va donar a conèixer en el seu llibre "The Diverse and Artifactitious Machines of Captain Agostino Ramelli" publicat el 1588. Per cert, el llibre encara es publica i es ven


En aquest llibre va presentar el seu leggio rotante o roda de llibres, un invent que filant molt prim podem dir que és l'antecessor primitiu de l'hipertext o els ebooks. Com la seva paraula indica, l'enginy era una roda amb diversos prestatges on podies anar col·locant diversos llibres oberts. D'aquesta manera, se podien consultar els llibres (de 6 a 12) de forma còmode; sols tenies que girar la roda i buscar el llibre desitjat i que ja estava obert. Fer tot això sense moure's de la cadira i en un espai relativament petit, en lloc d'escampar tot els llibres en una taula immensa, suposava una gran diferència. Lògicament, l'enginy era utilitzat per una minoria, monarques, bibliotecaris, escriptors, etc.

En les següents imatges podeu veure l'aspecte que té aquest enginy

"Leggio Rotante" descrit per Agostino Ramelli (1588). Font
"Leggio Rotante" descrit per Nicolas Grollier de Servière (1719). Font
Roda de llibres de la Biblioteca Palafoxiana (Mèxic). Font

Roda de llibres de la reina Maria Carolina de Borbò al Palau Reial de Nàpols. Font
Roda de llibres de la reina Maria Carolina de Borbò. Font
Roda de llibres de la Universitat de Jagiellonian a Polònia. Font

dimarts, 21 d’agost de 2012

L'estranya mort del Charlot mallorquí

Fullejant el setmanari Baleares (1917 - 1923) vaig trobar una notícia interessant i curiosa: l'estranya mort d'un imitador mallorquí de Charlot a principis del segle XX a Palma. Consultant diverses hemeroteques per internet, he trobat informació suficient per descriure els fets d'aquesta estranya mort.

El protagonista de la història va ser Juan Picornell Torrilla, un acròbata que treballava a la troupe de gimnastes i acròbates Balaguer. Es va fer famós a Mallorca gràcies a les seves imitacions de Charlot, paper que va estrenar al teatre Líric de Palma.

El Teatre Líric de Palma
Segons La Voz de Menorca del 23 de març de 1917, una dona li va vendre un tinte pel cabell, que provenia d'una farmàcia de Palma. Passats uns dies, Picornell va començar a tenir maldecap i trobar-se malament. Tement un enverinament, el fet i la investigació es va posar en mans del jutjat de Palma.

Juan Picornell vestit de Charlot
Al cap d'un mes, a principis d'abril de 1917, Juan Picornell va morir suposadament enverinat pel tinte de cabell que s'havia aplicat. Fins i tot, alguns òrgans del mort (cervell, pulmons, etc) van ser enviats al Laboratori Municipal de Barcelona per ser analitzats i comprovar si contenien algun tipus de verí.

Laboratori municipal de Barcelona
Al setembre de 1918, es va iniciar un judici contra Mariana González (la dona que li va donar el tinte) i Miguel Terrasa (el farmacèutic que el venia) per la mort de Picornell. Aquesta mort havia causat molta expectació i rebombori a Palma i el judici va ser seguit per nombrós public. La pena demanada no era poca cosa: 3 anys de presó, una multa de 1.500 pessetes i una indemnització de 15.000 per a la mare de Picornell, per a cada un dels processats.

Durant la vista, diversos metges afirmaren que Picornell havia mort degut a un enverinament per mercuri. Altres metges donaren informacions oposades, indicant que Picornell no havia tengut cap dels símptomes típics d'un enverinament per mercuri. És estrany però en cap de les fonts consultades es parla de l'anàlisi dels organs de Picornell que s'havien de fer a Barcelona, i que aclaririen els dubtes sobre el seu enverinament.

Varis testimonis explicaren que el farmacèutic era una persona molt respectada i coneguda, i que en moltes altres ocasions havia venut el tinte sense cap problema.

Per desgràcia no he pogut trobar més informació al respecte, desconeixent la sentència del cas. Què degué passar? Varen declarar innocent al farmacèutic? Varen condemnar a la dona que li va donar el tinte? Interrogants que miraré d'aclarir properament.

Fonts

La Voz de Menorca, 23 de març i 3 d'abril de 1917
Baleares, 20 setembre de 1918
Barcelona, ciencia 2077