dimarts, 29 de gener de 2013

La petanca i el Bar Triquet de Palma

La petanca encara que sembli un joc modern, té més de 100 anys. La petanca, abans anomenada bolla, va néixer a Occitània, d’on ve el seu nom modern.
Gravat francès del joc de les bolles. Font
Quan a Mallorca el joc es deia bolla, el lloc on es jugava s’anomenava triquet de la bolla, per distingir-lo del triquet (o trinquet) de la pilota valenciana. La pista era rectangular, de 2,5 per 6 metres i s’hi jugava amb sis bolles d’alzina de 15 cm. de diàmetre i un boll (com encara ara) o bolló d’1 cm. Els jugadors eren tres.

L’Arxiduc Lluís Salvador ens dóna notícia que al segle passat a Mallorca hi havia a Palma tres triquets de la bolla coberts i un o més triquets a cadascun dels pobles més importants. On hi hagué un triquet és en el solar del popularíssim cafè Triquet (avui desaparegut), a la Porta de Sant Antoni, de Palma.
Bar Triquet. Font
 Font | Línia Directe. Diario de Mallorca

divendres, 25 de gener de 2013

Theodore Pratt: l'escriptor que volien linxar a Mallorca

Els fets tenen com a protagonista l'escriptor i periodista Theodore Pratt (1901–1969). La seva carrera professional va iniciar-se a Nova York, on va escriure a diversos diaris de la ciutat com el New York Sun i el New Yorker.

Theodore Pratt
El seu treball com a periodista li va permetre estalviar doblers, i junt amb la seva dona Belle Jacqueline Jacques amb la que es va casar al 1929, es varen traslladar a Europa. Al continent europeu passaren quatre anys, durant els quals ell va exercir com a corresponsal europeu per al New York Sun. Els Pratt finalment es van establir a Mallorca, concretament al Port de Pollença. A l'illa treballava escrivint articles per el Daily Post Palma, un diari local escrit en anglès.

Port de Pollença a la dècada dels 30. Font: Història de Pollença. Segle XX

Al juliol de 1933 Pratt va escriure un article a la revista americana The American Mercury anomenat "Paradise enjoys a boom", que mal traduït seria El paradís gaudeix de l'eclosió turística.

L'article està en angles, però amb el poc anglès que sé i amb l'ajuda de Google Translate, he pogut llegir el text. En ell, explicava com Mallorca s'havia començat a convertir en un centre turístic del Mediterrani i a la illa acudien molts turistes americans i europeus. Utilitzava pomposos adjectius per referir-se a ella com a "paradís magnific, Honolulú europea o la illa durada", però al mateix temps criticava les condicions de vida de l'illa i el caràcter mallorquí.

Si ho miram en perspectiva i ens posam en la pell d'una persona que venia d'Estats Units, un país molt evolucionat tècnica i socialment, el fet de viure a la Mallorca dels anys 30, una illa eminentment rural, pobre i amb una economia bàsicament de subsistència, no devia ser gens fàcil i les critiques eren "comprensibles".

Entre les moltes crítiques que s'exposaven a l'article deia que "les cases, són amb excepcions, el més efectiu aparell de tortura inventat per l'home". També es queixava del clima, al igual que del menjar, que segons ell era de mala qualitat i estava mal cuinat. Respecte a Palma afirmava que "no té ni el moviment ni la vida d'una gran capital, ni l'encant o tranquil·litat d'un poble. Els carrers són estrets, ombrívols i humits". També desaprovava el caràcter dels mallorquins pel fet que en moltes ocasions criticaven els comportaments dels turistes. 

Però entre les afirmacions que més criden l'atenció podem destacar aquestes:
  • "Ells (els mallorquins) no es consideren espanyols. Ells són mallorquins i estan orgullosos de ser-ho"
  • "Els mallorquins són de les persones més cruels amb els animals existents en el món civilitzat. No senten res quan escorxen un conill o quan plomen un pollastre encara vius. Maten cans inofensius i treuen els ulls dels moixos per pur sadisme i malícia"
  • "Els mallorquins són, quasi, en un 70 % analfabets. Un percentatge molt elevat coneixen sols el dialecte mallorquí"
  • "Són ineptes com a servents, i quan no eludeixen la seva feina per peresa, roben el menjar per ca seva"

L'article, va ser traduït pel diari mallorquí Ultima Hora, i partir d'aquí es van anar desencadenant una sèrie de fets contra Pratt i la seva dona que s'iniciaren el 16 de juliol. Aquest dia es varen presentar dos Guàrdies Civils a la seva residència del Port de Pollença per comprovar el seus passaports, que encara que estaven en ordre, els hi van retirar per poder ser revisats a Palma.

El dia després, el 17 de juliol, davant casa seva es varen concentrar unes 200-300 persones del Port i de Pollença per protestar sobre el seu article i indignades pel fet. Aparegueren pintades als murs de casa seva acusant-lo d'espia. Davant aquesta concentració i donada la impossibilitat de sortir de casa, els amics del matrimoni els hi varen dur menjar i el hi explicaren alguns rumors sobre ells que es sentien pel poble, com que ningú els hi vendria aliments.

Notícia dels fets apareguda a La Vanguardia el 19 de juliol de 1933.
Font: Hemeroteca de La Vanguardia
Davant el temor a un linxament de l'escriptor i per garantir la seva seguretat, la Guàrdia Civil els va traslladar a Palma, a l'hotel Continental situat al carrer Sant Miquel.

Interior de l'hotel Continental.
Foto amablement enviada per Mariano Portas

Obligat a passar uns dies a Palma, finalment va prometre que no escriuria cap crítica més sobre Mallorca o Espanya, el seu passaport li va ser retornat i el matrimoni va abandonar l'illa, el 29 de juliol, amb el vapor Exochorda que els duria fins a Boston. Els Pratt no varen tornar mai més a Mallorca. A Estats Units va seguir escrivint llibres i treballant com a novel·lista.

Vapor Exochorda

Segons Miquel Ferra al seu llibre "Palma vista pels escriptors" l'article tan crític sobre la població mallorquina el va escriure després d'haver-se mesclat en una brega entre anglesos, nord-americans i alemanys nazis. A rel d'aquests fets fou detingut i interrogat per la policia. No ho degué passar massa bé i aquest va ser l'origen del seu crític article sobre l'illa.

Les fonts utilitzades apareixen enllaçades dins el text, si voleu conèixer més sobre aquest escriptor podeu consultar Theodore Pratt Collection, lallista d'alguns dels seus articles i novel·les o aquest pdf que explica la seva biografia i els fets que es produïren a Mallorca.

dimecres, 2 de gener de 2013

Club de Regates i Club Espanya - 1931

En aquesta imatge de 1931 es poden veure els dos clubs de regates que hi havia a Palma: el Club de Regates i el Club Espanya. De la fusió dels dos a l'any 1948 es va crear l'actual Reial Club Nàutic de Regates.