dijous, 18 de juliol de 2013

Quan Palma estava divida en dues ciutats

El fet que moltes ciutats tenguin un riu dins els seus límits els hi dona un gran atractiu paisatgístic. Basta pensar en ciutats tan belles com Londres, Paris, Berlín o Budapest, totes elles amb un riu al seu interior.

Palma també té el seu riu, o millor dit torrent, el torrent de Sa Riera. Avui, aquest curs intermitent d'aigua està ben canalitzat i sense perill d'originar cap inundació. Però no sempre ha estat així i en diversos èpoques ha provocat greus inundacions i morts.

El torrent de sa Riera presenta una conca d'uns 59'6 km2, amb curs d'aigua d'uns 23.5 km. Originàriament el seu eix final recorria el que avui és la Rambla i el Born i desembocava, al lloc on actualment acaba el Born, sota la Seu. A la desembocadura es formava un petit port que es va utilitzar fins època romana i musulmana, ja que des de l'Edat Mitjana es trobava sotmesa a un procés de rebliment per mor dels al.luvions del torrent.

Reconstrucció topogràfica de la zona on s'ubicaria Palma. A: Almudaina; B: Seu C: Plaça de Cort; D: Plaça Major; E: Plaça Espanya; F: Plaça Sant Francesc; J: Església Sant Jaume
Poc a poc i amb els segles, la ciutat va anar creixent i el torrent quedà dins ciutat, dividint-la en dues meitats, la part alta i baixa de Ciutat. El pas del curs d'aigua generava diversos problemes per a la ciutat: brutícia, inundacions, problemes de comunicació i modificacions de la murada per deixar entrar-lo.

Al llarg de l'Edat Mitjana la ciutat patiria diverses inundacions. La més important va ser la del 14 d'octubre de 1403. Després d'un violent aiguat que va durar dos dies i dues nits es produí una gran revinguda de sa Riera que va entrar dins la ciutat. Les aigües romperen la murada, anegaren la part baixa de Palma, i arrasaren bona part dels habitatges de la zona, amb una quantitat de víctimes mortals que oscil-la entre les 3.500 i 5.500. Està considerat el fenomen natural més catastròfic que ha afectat a les Balears. Una descripció del fet la podeu trobar en un article de Pedro de Alcantara Peña en el Butlletí de la Societat Arqueològica Luliana de novembre de 1891.

Dibuix d'una inundació semblant a la de Palma, a Bristol al 1607, on moriren unes 3000 persones.
Les obres de desviació del torrent no s'enllestiren fins a l'any 1613. Es decidí fer un nou llit, que coincidia amb el fossat de ponent de la murada, tot i que segons el primer projecte de realització de les murades renaixentistes de Palma, signat per Giovanni Battista Calvi, el curs de sa Riera havia de desviar-se cap al fossat de llevant de la fortificació, es a dir el baluard del Príncep. El nou llit
del torrent seria conegut com la Riera nova, per oposició a la Riera vella del llit primitiu.


L'aspecte que tenia Palma en el moment d'efectuar-se el desviament de sa Riera el podem apreciar gràcies a un plànol de 1613. El mapa és molt bàsic, no figuren ni els carrers ni altres elements urbans, però la informació que ens aporta és molt interessant.

El plànol està disponible en alta resolució al Catálogo Colectivo de la Red de Bibliotecas de los Archivos Estatales i es pot consultar online. Els aspectes concrets que hi apareixen són, bàsicament, el cinquè recinte de les murades, el recorregut del llit del torrent de sa Riera per l'interior de la ciutat i el nou curs de sa Riera per l'exterior.
 
Plànol de Palma amb el curs antic i nou de sa Riera (1613)

Segons el plànol, el torrent de sa Riera entrava a la ciutat per un arc, anomenat la Porta Plegadissa, situada entre els baluard de Sitjar i Parellades, actualment carrer Baró de Pinopar.

Entrada de sa Riera dins el recinte emmurallat de Palma

Sa Riera era creuada per 9 ponts dins la ciutat:

1. El pont de la porta Plegadissa.
2. El pont d'en Mas o del Carme.
3. El pont d'en Tauler.
4. El pont d'en Viabrera, o pont d'en Sala.
5. El pont d'en Scala, o pont trencat, o pont nou del Mercat.
6. El pont de la carnisseria davall, o pont del Born, o pont Sobirà
7. El pont dels sastres, dels pellicers, o pont d'en Pasqual.
8. El pont nou, de na Lluna o de la costa de la Seu.
9. El pont de la Palanca, o pont d'abaix

Ponts sobre el curs final de sa Riera

Finalment, el plànol també permet veure el nou curs de sa Riera, per la banda de ponent de la ciutat.

A la dreta curs original de sa Riera, a l'esquerra, el nou curs al costat de les murades
Amb la desviació del llit de sa Riera per l'exterior, semblava que la ciutat estava protegida de les torrentades i de les inundacions. Tanmateix, el 28 de setembre de 1618, nomes cinc anys desprès de la reconducció, una nova torrentada encara afectava la ciutat. La torrentada va rompre el dic de desviació cap el nou llit, i va entrar dins la ciutat per la Rambla i el Born, seguint el llit antic. Hi va haver 5 víctimes, totes elles de zones rurals properes a Palma.

Al llarg dels segles XVII i XVIII, es varen produir altres inundacions dins la ciutat, on l'aigua seguia el curs original de sa Riera, es a dir La Rambla i el Born. La darrera revinguda que aconseguí penetrar al cor de la ciutat fou la del 4 d'octubre de 1850.

Fonts

dijous, 4 de juliol de 2013

Un telesilla a Bellver

Si haguéssim de triar un del llocs més visitats i emblemàtics de Palma, segur el castell de Bellver seria un dels monuments seleccionats. Aquesta joia del gòtic i el bosc adjacent han estat testimonis dels importants canvis que ha sofert Palma, com per exemple l'esbucament de les murades, el creixement de l'Eixample o l'arribada massiva de turistes en els anys 50 i 60.

Flickr: Andrés Nieto Porras

Des de principis dels anys 30, la propietat del castell i del bosc eren de l'ajuntament de Palma. El 8 de novembre de 1931, el Govern d'Espanya havia cedit el castell i el bosc a l'ajuntament que des d'aquell moment se n'havia de fer càrrec.

Acte de lliurament del castell i bosc de Bellver. Font: Palma 1931 - 1936. La evolució de la ciutat a través de la imatge

Precisament a principis del boom turístic a finals dels anys 50, els caps "pensants" tenien idees realment absurdes amb la finalitat d'atreure més turistes i aprofitar el prosper negoci. Un dels disbarats proposats era instal·lar un telesilla entre Son Armadans i el castell de Bellver.

Fotomuntatge del projecte del telesilla de Bellver

Aquesta idea extravagant i absurda va ser proposada per l'empresa pública Ferrocarriles Españoles de Via Estrecha (FEVE). Es volia copiar el model de Montjuïc a Barcelona, on es podia pujar amb un telefèric. Una de les justificacions del projecte era que els accessos al castell eren molt difícils i el castell quedava molt allunyat dels ciutadans i turistes, que no teníem un medi propi de transport.

Certament l'estat dels accessos al castell i del bosc no devien ser gaire bons. Al 57, un article publicat a l'ABC es queixava de que el bosc estava molt deixat i abandonat, la carretera d'accés al castell és trobava en molt mal estat, el camí i les escales que pujaven al cim de la muntanya no estaven acabats, els pins del bosc estaven malalts per la processionària, etc. Criticava que aquest abandó de la zona, evitava que molts turistes visitassin aquest monument. 

Amb l'excusa de millorar l'accés al castell, el projecte també plantejava construir bars i restaurants dins els bosc i fer una gran terrassa a l'esplanada del castell on s'ubicaria una sala de festes entre altres coses. 

El desgavellat projecte es va presentar el març de 1957. L'estació de sortida del telecadira o telefèric seria la cantonada dels carrers Andrea Doria i Son Armadans. Des d'allà fins a l'entrada del castell l'estesa tindria una longitud de 880 metres amb un desnivell de 61. Havia sostenir-se sobre dotze torres metàl·liques d'entre 6 i 12 metres amb focus que il·luminarien el trajecte. La durada del viatge seria de nou minuts i 46 segons. La capacitat de transport era de 450 viatgers cada hora i el cost del bitllet oscil·laria entre les 10 i les 12 pessetes.

L'estació de sortida estava prevista situar-la a la cantonada del carre Andrea Dòria i Son Armadans

Davant semblant projecte, que pretenia destrossar el bosc de Bellver, diaris, ciutadans i entitats s'oposaren fortament. Davant el rebuig tan generalitzat, l'ajuntament també s'oposà al projecte del telecadira. FEVE no va tenir més remi que desistir del seu projecte.

Per sort, avui podem gaudir d'un bosc i un castell més o menys ben cuidats, amb un accessos immillorables per turistes i ciutadans, una vista fantàstica; tot això sense que fos necessari l'extravagància de instal·lar un telecadira.

 Més informació: